Nuria Amariei
Erasmus a Itàlia – Dia 5
El 23 de maig va ser un dia especial. Passem el matí en l'institut, fent les presentacions i tallers que havíem preparat, la qual cosa es va agrair un poc després dels dies més moguts que havíem
tingut. Aprofitem per a debatre sobre sostenibilitat amb els companys romanesos i,
en general, el matí va ser prou relaxat, xarrant i compartint temps en el centre.
El més especial del dia va arribar a la nit, quan tots sopem junts en un restaurant anomenat La
Pecora Nera. Va estar molt bé perquè va ser un moment per a juntar-nos tots, provar menjar
típic i compartir riures en un ambient diferent del de l'institut o les excursions. Havent sopat,
eixim una estona a fer un volt pels bars de la zona i a gaudir un poc de l'ambient nocturn.
Erasmus a Itàlia – Dia 6
El 24 de maig va ser un dia amb més temps lliure, la qual cosa ens va vindre bé per a anar al
nostre ritme. Al principi quedem tot el grup d'espanyols i italians per a passejar, però com el
temps no acompanyava molt i va començar a empitjorar un poc, decidim canviar de pla i anar a
un centre comercial. Al final ens ho passem bastant bé allí, xafardejant botigues i passant
l'estona junts.
Just a l'entrada del centre comercial hi havia un lloc curiós on et podies asseure, tocar un tambor
i fer una espècie de relaxació. Alguns de nosaltres ho provem mentres esperàvem a la resta del
grup, i va ser un moment distint, la veritat.
Després vam estar fent un volt pel centre comercial i vam anar a menjar allí mateix. A la
vesprada vam tornar a casa a arreglar-nos perquè eixa nit teníem pla: eixim tots junts per a
conéixer un poc l'ambient nocturn de *Soverato. Vam estar d'un lloc a un altre, veient com era la
festa per allí, i ho passem genial.
Erasmus a Itàlia – Dia 7
El 25 de maig va ser el nostre últim dia, i com era d'esperar, un dia de comiats. Al matí ens
ajuntem tots per a compartir les nostres últimes hores junts i vam ser al Racó del Llépol (un lloc
al qual hi havíem anat diversos dies) per a prendre'ns el nostre últim gelat i gaudir una estona més
en grup.
Després vam ser al punt de trobada, just enfront de l'hotel dels *profes, on ens arreplegaven els
autobusos. Allí va ser el moment dels comiats: abraços, fotos i promeses de seguir en contacte,
com sol passar en estes experiències.
Després vam ser a l'aeroport, que era bastant xicotet, així que no hi havia molt a fer, però vam
estar per allí *bitxejant un poc fins que va arribar l'hora d'embarcar. El vol es va fer tranquil i ja
a la nit estàvem de tornada a València, on ens esperaven les nostres famílies.